Tanc de PVC per a piscifactories

El bagre tacat nord-americà és una de les primeres espècies de bagre cultivades comercialment.

Tot i que les granges americanes han estat criant aquesta espècie des de finals de la dècada de 1920, la indústria va començar realment al sud dels Estats Units a finals de la dècada de 1950.

Es va expandir des d'Arkansas fins a tot el delta del Mississipí, i amb l'establiment de fàbriques de pinsos, l'àrea de cria i la captura van continuar creixent. En definitiva, moltes plantes de processament es van desenvolupar a tota la regió, consolidant fermament la indústria com una força econòmica que no es pot ignorar. La majoria de les indústries dels Estats Units estan canviant ara a produir un híbrid de peix tacat i peix blau, i els mètodes de producció a les basses de peixos són cada cop més intensius.

El bagre tacat pot tolerar les temperatures fredes de l'hivern, de manera que s'introdueix àmpliament als països temperats d'Amèrica del Sud, Àsia i Europa. De fet, a partir d'uns dos anys d'edat, es triguen diverses setmanes a diversos mesos de baixa temperatura per desencadenar la seva maduració i la seva posta. El 1984, aquesta espècie es va introduir a la Xina i l'aqüicultura d'estanys va començar el 1988, formant gradualment l'aqüicultura industrial a la Xina.

El bagre tacat ofereix una nova opció per als piscicultors xinesos que operen en climes temperats. Des del 2010, la producció de bagre tacat a la Xina ha superat les espècies i els seus híbrids als Estats Units.

En l'última dècada, la producció de bagre tacat de la Xina ha augmentat d'una mica menys de 200.000 tones a més de 300.000 tones. El bagre blau també es va introduir a la Xina a la dècada de 1980, però fins ara, la cria híbrida del bagre blau i el bagre tacat no s'ha conreat àmpliament.

A diferència d'alguns peixos de siluro criats a Àsia i Àfrica, les varietats híbrides de peixos tacats no utilitzen completament l'oxigen i, per tant, no poden tolerar condicions d'hipòxia prolongades o greus, que requereixen una alta densitat de l'estany de peixos. El rendiment típic és de 8 a 11 tones per hectàrea i any, però s'informa que alguns sistemes d'estanys densos tenen rendiments propers a les 17 tones per hectàrea.

La producció de tilàpia cultivada l'any 2002 a tot el món va ser d'unes 1.500,000 tones (1.500,000 tones llargues; 1.700,000 tones curtes) anuals, amb un valor estimat de 1.800 milions de dòlars EUA, aproximadament igual. als de salmó i truita.

A diferència dels peixos carnívors, la tilàpia es pot alimentar d'algues o de qualsevol aliment d'origen vegetal. Això redueix el cost del cultiu de la tilàpia, redueix la pressió de la pesca sobre les espècies de presa, s'evita concentrar les toxines que s'acumulen als nivells més alts de la cadena alimentària i converteix la tilàpia en els "pollastres aquàtics" preferits del comerç.

A causa de la seva gran mida, creixement ràpid i palatabilitat, els cíclids de tilapiïna són el focus dels principals esforços agrícoles, específicament diverses espècies d'Oreochromis, Sarotherodon i Tilapia. Com altres peixos grans, són una bona font de proteïnes i són populars entre la pesca artesanal i comercial. La majoria d'aquestes pesqueries es van trobar originalment a l'Àfrica, però les piscifactories a l'aire lliure a països tropicals, com Papua Nova Guinea, Filipines i Indonèsia, estan en marxa en llacs d'aigua dolça. A les localitats de la zona temperada, les operacions de cultiu de tilapiïna requereixen energia per escalfar l'aigua a temperatures tropicals. Un mètode utilitza la calor residual de les fàbriques i les centrals elèctriques.

El nostre material de lona de PVC:

El nostre avantatge:

Qualsevol interessat si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres:

reevoo@reevoo.net.cn

Etiquetes populars: Tanc de peix de pvc per a piscifactories, Xina, fabricants, proveïdors, fàbrica, empresa, venda a l'engròs, productes